Introducció
El nom actual segons opinió dels historiadors prové del nom registrat com a Rivo Rubeo. Trobat en vestigis romans, la seva denominació en llatí, ,es traduïble per riera vermella en referència a l' argila que arrossega la riera i que es creu li va donar el seu nom actual.
Prehistoria i edat antiga
La Riera de Rubí ara fa milers d'anys, va convidar els homes i les dones del Neolític a instal·lar-se al turó de Can Fatjó i a la Serreta. Milers d'anys després, els seus hereus es van arrelar en aquesta terra.
En arribar el segle IV a C, els ibers van construir els seus poblats al turó de Can Fatjó i al del Castell, des d'on van poder veure com els romans arribaven a la península. Testimonis d'aquella època són l'estel·la ibèrica i el forn iberoromà de Can Fatjó.
Durant la romanització, l'assentament de Can Fatjó esdevingué un nucli estable i pròsper amb edificis públics. Hi havia finques agràries dedicades sobretot al conreu de la vinya i a l'explotació del vi.
Edat mitjana
A partir de la mort de Guifre el Pilòs, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al Nord s'hi establien els cristians i al Sud hi restaven els musulmans. Era la consolidació d'una primera línia de conquestes, però sempre amb una ampla zona fronterera molt imprecisa i sembla que bastant buida de població. La primera referència escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any 986 al voltant del l'Església de Sant Pere i protegit pel Castell de Sant Genís.
Al segle XIV els rubinencs van poder escollir el seu primer batlle reial, Pere de Xercavins. En aquests moments comença a perfilar-se el nucli urbà de Rubí. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, Rubí va continuar essent un petit nucli amb poca població esquitxat de masos i masies.
Revolució Industrial i indians
A mitjan segle XIX, les fàbriques tèxtils van instal·lar-se al costat de la riera i van compartir protagonisme amb el món rural. El 1824 va aparèixer la primera fàbrica (La Llana), i encara van arribar-ne més, totes eren mogudes per l'aigua de la riera, fins que el 1897 l'energia elèctrica va il·luminar Rubí.
A finals del segle XIX, la reina regent Maria Cristina atorga a Rubí el títol honorífic de vila. És el moment en què la vida rubinenca gira al voltant de la vinya. L'any 1919 es construeix el Celler Cooperatiu i alguns rubinencs creuen l'Atlàntic cap a Amèrica a la recerca de fortuna. Eren els 'indianos' que, en tornar a casa, construeixen algunes torres modernistes com la Torre Riba o la Torre Gaju del carrer de Xile.
Amb l'arribada del tren elèctric l'any 1918 arriben també a Rubí els primers immigrants contemporanis. A principis de segle, l'activitat cultural i econòmica de la nostra ciutat és molt intensa. Es crea l'Esbart Dansaire de Rubí, el Museu de Rubí i l'Escola Montserrat, entre d'altres; també apareixen la Societat Agrícola, el Celler Cooperatiu, les Escoles Ribas i l'Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol.
S'enceten uns anys marcats per l'arribada massiva d'immigrants del sud i per una nova embranzida industrial. I arriba la nit del 25 de setembre de 1962. Aquella nit, a més de perdre la vida molts rubinencs, a més de desaparèixer cases, fàbriques i horts, també va deixar d'existir aquell Rubí de racons tranquils i de llargues passejades.
Modernisme
A partir de la constitució de Rubí com un ens directament subjecte al rei d'Aragó, es va crear un govern municipal, amb un poder executiu format per dos jurats i un consell general, format pels caps de les principals famílies, que escollia el batlle. Aquest i els dos jurats presidien les reunions del consell general. El govern municipal s'encarregà d'arrendar els principals serveis públics: la carnisseria, des del 1448; la plaça, des del 1516; la botiga del blat; la fleca i la taverna, des del 1582; la fira, des del 1599, i la tenda, des del 1600.
Durant el s. XVI comença a Rubí un descens de la població que, fins al s. XVIII, s'estancarà en uns 150-200 habitants. És la conseqüència d'un període infestat de guerres i d'epidèmies.
Moviments demografics
La població de la ciutat va anar creixent des dels 3.000 habitants amb què comptava el 1860 fins els 6.000 amb que es va estabilitzar des dels anys 1930 fins els anys 1960, tret de la davallada produïda per la Guerra civil espanyola i el posterior exili. El creixement de població en aquesta època es basa en la immigració procedent de Catalunya. Si a començaments dels seixanta Rubí amb prou feines superava els 9.000 habitants, en aquella dècada triplicà la població, i a finals del segle XX ja ultrapassava els 50.000. L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries provinents del nord d'Africa i el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat que ja supera els 70.000 habitants, composats en un 50,5% de població masculina i un 49,4% de població femenina.
S. XX i S. XXI
El 1824 apareix la primera fàbrica, i durant tot el segle XIX les fàbriques tèxtils van continuar instal·lant-se a la vora de la Riera de Rubí, fins que a finals del segle XIX i principis del segle XX, la ciutat experimenta la seva primera gran expansió en plena revolució industrial, passant d'una economia basada en l'agricultura, a un model mixt amb la construcció d'indústries tèxtils a la vora de la riera, de les que es conserven quatre xemeneies i els edificis del Vapor Nou i el conjunt de l'Escardívol, aquest obra, com altres edificis de la ciutat, de l'arquitecte Lluis Muntcunill, deixeble d'Antoni Gaudí. El 1897 l'energia elèctrica va arribar a Rubí, i amb ella l'electrificació de la seva indústria. A finals del s. XIX, la reina regent Maria Cristina atorga el títol honorífic de Vila de Rubí.
